"i avui capvespre què, no pots escriure, no pots parlar, no pots mirar, no pots menjar res, no pots dormir, no pots escoltar música, només ficar-te al llit a les sis de la tarda quan ja rebentes i tapar-te el cap amb el coixí"
"tot el que havies aconseguit aferrar amb pegamento ho tens mig mort al cervell, tots els records mesclats amb tot el que t'has inventat i amb totes les previsions que el destí ja té previstes per tu, i tota aquesta massa informe d'imatges, paraules i coses no la pots drenar de cap manera i se t'acumula dia a dia i l'única manera de desfer-la és pensar i escriure, però l'únic que aconsegueixes és sumar més ferralla i no penses que puguis evitar el col·lapse, i en qualsevol moment després que els cromos, els preservatius i les receptes de cuina se t'hagin desferrat, perquè la data de caducitat de la cola és imminent, al final segur que t'explota i saps que hauràs de tornar a començar de zero, però encara no saps com, de moment s'imposa amb urgència que puguis exahalar tota la runa que has aconseguit enrunar i que, segurament, ara veus que hagués estat molt millor deixar-ho com estava, que ara no et bastaran tots els camions del món amb la disposició de tots els viatges per evacuar semblant tonatge, i que tenies la infantesa, l'adolescència i la joventut al lloc exacte on les havies de tenir, que no havies d'haver tocat res, i que tot això t'ha passat per ser com ets, i que si ningú no ho toca, per què ho has hagut de fer tu? eres l'edifici vell però encara s'aguantava i vares haver d'aferrar el cartell de pròxima demolició amb l'ambició de fer-ne un de nou de puta mare i ara que ho tens tot en terra i tot venut damunt els plànols, tens els operaris amb el casc groc i la pala a l'espatlla que et miren i fumen un cigarro esperant que els diguis per on han de començar, però tu no en tens ni puta idea, fin."
I al final, aquella idea d'exili voluntari i solitari. La necessitat d'aquells prats i aquelles muntanyes, la tranquil·litat absoluta. Pero hay que joderse, wey.
3 comentaris:
Ens escapam a Las Vegas a que un imitador de n'Elvis ens casi a una falsa capella al hall d'un casino tot de vellut vermell i màquines tragacusses ???????????
A mi m'agradarien tantes coses que no sé perquè he arribat a néixer (...)
...crec que morta era més feliç :)
però no sé, jo tampoc ho entenc, és tot com un misteri...
és com haver caigut a una marmita de tripis. stop.
(Estàs fet tot un pistatxo tancat, convençut i solitari. Jo m'he convertit en el principi de la pista d'aterratge. Pobresitos que som...)
Moment repelantejament On? A voltes el dinamisme no el païm tal com hauriem i... com quedares dijous? (els meus companys de grup ha dit que prou bé sonaren) jo tenia al cap solos inacabables de bateria propis d'un concert d'Iron Maiden pel puto simposi. Total empollons i pedants que es fan palles uns als altres... Bo Clareta molts ànims per encara "la que se nos viene enSima"! Muaaaks!
P.D: Mentrimentres la Cartuja vullga ham de vindre" Uelo de Canals dixit!
Publica un comentari a l'entrada