Encendre la tele només un moment i just veure que finalment l'has palmat... 51 tacos, càncer de pulmó, sida, la movida... però amb un bon grapat de cançons a l'esquena. Han dit que la chica de ayer s'ha quedat viuda, però a mi només m'ha vingut al cap el agárrate a mi Maria en aquella escena medemiana de Caótica Ana, eixa que sempre ens posa els pèls de punta.
Mañana cuando despiertes
estaré lejos sin ti
No creo que pase nada
de otras peores salí
Si acaso no vuelvo a verte
olvida que te hice sufrir
No quiero si desaparezco
que nadie recuerde quien fui
Agárrate fuerte a mí, María
Agárrate fuerte a mí
que esta noche es la más fría
y no consigo dormir
estaré lejos sin ti
No creo que pase nada
de otras peores salí
Si acaso no vuelvo a verte
olvida que te hice sufrir
No quiero si desaparezco
que nadie recuerde quien fui
Agárrate fuerte a mí, María
Agárrate fuerte a mí
que esta noche es la más fría
y no consigo dormir
3 comentaris:
Una llàstima...
Gran moment de Caòtica , sense dubte.
Un beset !
Bé, no li tinc cap apreci personal, però quina gran cançó i quin gran moment lacrimós de pel·li i quina gran pel·li, en general.
Bum-bum-bat
Antonio Vega ha ficat la Banda Sonora a la meua infantesa. I sempre l'estaré agraïda. Igual que a Compay Segundo, a Rafaella Carrà, Ariel Rot, Andrés Calamaro o Jarabe de Palo.
Cançons que se m'han quedat clavades dins del meu ésser i que, a la meua "maduresa", he continuat escoltant en els moments nostàlgics.
Caòtic món i caòtiques cançons. Què bonica és eixa pel·lícula.
Un besot, guapa!
Publica un comentari a l'entrada