Torne dins el meu iglú. Allà on la fredor et gela els peus, la punta del nas i, de vegades, el cor. I és per això que, de tant en tant, em cal amagar-me sota l'edredó i escriure algunes paraules en aquella llibreta de ratlles, per no acabar de gelar-me del tot. Per veure que encara guarde calidesa i sentiments. Per veure que encara no m'he convertit en pingüí i que no m'acabe d'acostumar a la fredor.
Hi ha dies que me'n vaig a viure al congelador, perquè m'he cansat de mi i del món, i intente congelar-ho tot per no notar més dolor, sabent que quan vinga el desglaçament tot tornarà a estar com estava. Me'n vaig a viure al congelador, entre altres, perquè vull sentir el fred de l'àrtic, perquè vull sentir el fred i imaginar-me en Islàndia, caminant pels carrers de Reykjavík mentre m'arrime a la costa i veig una muntanya de gel a l'horitzó.
Estaré acurrucada dins el congelador i hi haurà dies que obriré la porteta i faré "cuc-cuc", i vos vomitaré el millor o el pitjor de mi, perquè no hi ha res com un vòmit agredolç, eixe que ve de ben endins, com per quedar-se a gust. I tot dependrà de les indigestions de la vida, que no en són poques.
Hi ha dies que me'n vaig a viure al congelador, perquè m'he cansat de mi i del món, i intente congelar-ho tot per no notar més dolor, sabent que quan vinga el desglaçament tot tornarà a estar com estava. Me'n vaig a viure al congelador, entre altres, perquè vull sentir el fred de l'àrtic, perquè vull sentir el fred i imaginar-me en Islàndia, caminant pels carrers de Reykjavík mentre m'arrime a la costa i veig una muntanya de gel a l'horitzó.
Estaré acurrucada dins el congelador i hi haurà dies que obriré la porteta i faré "cuc-cuc", i vos vomitaré el millor o el pitjor de mi, perquè no hi ha res com un vòmit agredolç, eixe que ve de ben endins, com per quedar-se a gust. I tot dependrà de les indigestions de la vida, que no en són poques.
6 comentaris:
Desfes-te, Clareta
He pensat en tocar-te abans per a anar a prendre algo de vesprada/nit però he obtat per centrar-me en la micro, m'ha entrat mala conciència.
A vore si parlem,
Un beset calentet (bé, tibiet)
No, no, que el fred àrtic és molt però que molt fotut, Clara!
Podries ser un cucut tropical, i ballar batuka i salsa. Com la triomfaries, beibeh.
Que vaja molt bé l'examen!
Godt natt!
No s'hi val a vomitar i amagar-te de nou dins la fredor, per molt amable i agradós que sia el teu "cuc-cuc"; és a dir, just per això no s'hi val.
Recorde una conversa al voltant dels vòmits, et deixe la meua versió dels fets:
http://www.youtube.com/watch?v=0v9kg2jmcZ0&feature=related
Tot i que a mi mai m'ha agradat la gelor, jo sóc més d'estufeta infernal, però la veritat que les mans prunyonoses a la voreta del foc sols surten si has passat fred.
Evidentment ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat
tanta longitud
tan ple de finals
tan privat de tu.
Tranqui que estarem ací per a aguantar-te el cap cada cop que ens potes.
Un beset !
Que bo!! Jo pense que tothom tenim el nostre iglú on ens agrada estar i que no sone el telèfon i gaudir d'un llibre o d'un nou Cd.
Gràcies per la visiteta!!
Pd: A tots/es ens agrada fer l'adolescent sovint, sino que fem? Anar al sindicat a fer el cafenet i au?xDD
Ja xarrem wapota!
Publica un comentari a l'entrada