Està sonant la ràdio tota la vesprada. Una ràdio a piles velleta damunt del tapet a quadres de la taula. De tant en tant se sent alguna interferència pels mòbils, però tot és com sempre: van sonant les cançons comercials del moment o de fa unes dècades, una mica de propaganda, el piiii de les 7 i mitja –les 6:30 en Canàries-, i m’he enrecordat de la mítica ràdio d'aquell cotxe roig, carretera amunt, carretera avall.
La teua mà al volant, amb aquella pigueta sota el dit índex. L’altre, l’esquerre, al botó, sintonitzant totes aquelles emissores, o provant sort amb el cassette per veure si sonava alguna dels Ja t’ho diré. I és que no tenia costum d’escoltar la ràdio fins que vaig xafar aquell cotxe –possiblement ara moribund- i van començar a sonar totes les bandes sonores de les nostres vides d’aleshores.
I he vist que la ràdio continua igual i la Kiss segueix amb els temes de sempre, i en cada cançó me vénen moments de carretera i manta amb aquella música de fons. Mira, esta t’agradava i sempre pujaves el volum. D’esta altra t’encantava el tros de les guitarres. I arg, no, eixa l’odiàvem i sempre la llevàvem. Mira, mira, n’han posat una en català! I ui, la melodia d’eixa altra sembla la dels cuponets de la ONCE.
Continua sonant la ràdio (Wake me up when september ends) i he acabat vora la llar combinant algunes grafies amb records. El tronc gros de llenya ja s’ha agafat i l’ambient fa olor a romer. Són les 8 del vespre, però dóna la sensació que ja és mitjanit. Fa fred a la muntanya.
La teua mà al volant, amb aquella pigueta sota el dit índex. L’altre, l’esquerre, al botó, sintonitzant totes aquelles emissores, o provant sort amb el cassette per veure si sonava alguna dels Ja t’ho diré. I és que no tenia costum d’escoltar la ràdio fins que vaig xafar aquell cotxe –possiblement ara moribund- i van començar a sonar totes les bandes sonores de les nostres vides d’aleshores.
I he vist que la ràdio continua igual i la Kiss segueix amb els temes de sempre, i en cada cançó me vénen moments de carretera i manta amb aquella música de fons. Mira, esta t’agradava i sempre pujaves el volum. D’esta altra t’encantava el tros de les guitarres. I arg, no, eixa l’odiàvem i sempre la llevàvem. Mira, mira, n’han posat una en català! I ui, la melodia d’eixa altra sembla la dels cuponets de la ONCE.
Continua sonant la ràdio (Wake me up when september ends) i he acabat vora la llar combinant algunes grafies amb records. El tronc gros de llenya ja s’ha agafat i l’ambient fa olor a romer. Són les 8 del vespre, però dóna la sensació que ja és mitjanit. Fa fred a la muntanya.
6 comentaris:
Hola, vols suïcidar-te amb mi ? xDD
Mare... Pareix que estem en la mateixa línia !!
Companya,hi ha que anar amb cura amb el que mirem ja que qualssevol cosa ens pot transportar a temps passats (millors o pitjors) i ens quedem amb els ulls absents i amb cara-bobo's
Resisteix !
Un besot molt gros i millora't!!!
No home, no sigues tan emo xD
Millorar-me? el costipat este m'està matant a poc a poc, però com el paracetamol ja no me fa res, me'n vaig al Glop a vore si me cure amb una canya o algo per l'estil
Xarrem prompte :)
Di que si! Sols obrir quintos nous serà la nostra medicina...perquè a terços no sé si arribarem...Molt uai l'escrit! Hem de xarrar demà radiopatio metro- descans dp de lingüística...un bes.
És bonic tenir moments de Sweet Suicide, sabent que els controlem, perquè no mola engrossar la tènia.
Mira que acabe de llegir. Simple, però cert:
"Acceptar els canvis és de savis i trobar el rumb sols depén de l'afany que hi poses".
I arribar a retrobar-se!
És bonic tenir moments de Sweet Suicide, sabent que els controlem, perquè no mola engrossar la tènia.
Mira que acabe de llegir. Simple, però cert:
"Acceptar els canvis és de savis i trobar el rumb sols depén de l'afany que hi poses".
I arribar a retrobar-se!
Sembla que ja saps escriure l'amor (si és que el que escrius és amor) millor que Pla. M'ha agradat el text, i és clar, a la vora del foc, és on millor s'escriu. I on millor es crema tot.
Publica un comentari a l'entrada