"Els dies de cada dia"

Dies d'atrapamenta en els exàmens. Moments de sofà, de llibre, i de rotuladors per anar subratllant. La manteta per damunt de les cames. El red bull a prop. De tant en tant, alguna galleta de xocolate. Algun capítol d'alguna sèrie per desconnectar. O alguna pel·lícula. Això últim quan la saturació ja és bonica.

Dinars caseros, o una visita a l'abuela, que com el seus plats de calent no hi ha res. I pujar al seu terrat. Ara ja no serà el mateix. El gos ja no està. Després de tant de temps patint, després de tots els esforços perquè estiguera bé, hem hagut de posar punt i final i ajudar-lo a descansar definitivament. I ja no vaig pujar al terrat. No vaig voler.

Vesprades variades. Apunts, llibres, ordinador, roba, planxa... Cola-caos o sucs de taronja. Perdre el temps. Aprofitar-lo. Fer unes hores de repàs. Dutxar-se. Fullejar algun llibre llegit en ganes de tornar-lo a llegir. Llegir algun poema de Bukowski. <¡Hank!> Hank no responderá. Eixir de casa per despejar-se. Fer les trucades del dia.

I normalment nits de descojone total. És el que té enganxar-se a una sèrie roïn -o no tant roïn. Vore algun capítol i descollonar-me estúpidament al sofà. Sembla que siga el moment esperat del dia. I sí, també està el xico guapo, d'eixos que motiven, fent de tipo duro. Sí, i després te trauen les escenetes tendres. No xico guapo, no party.

Tot i la rutina, sempre cau alguna novetat. Algo nou a fer. Alguna trucada. Alguna visita. Algun concert. Algun sopar. Algú. Algun salt estúpid d'alegria mentre vas a pujar l'escaló de la porteria. Somriures que duren hores. Moments d'energia per totes bandes. Moments en què tot és tan bonic... i la resta no importa, en eixe moment no. I si en aquell moment sona la cançó del dia, millor que millor.