"Bull la memòria"

Despertes atabalada pels malsons de la matinada. Cada dia és així. Les imatges es repeteixen. O potser no, però sempre són semblants. I et repeteixes les mateixes preguntes cada dia, preguntes que no van enlloc, perquè ara tant és, ara ja has perdut allò que tenies. Sensacions estranyes, pensaments difusos... Decepcions. Un canvi hemisfèric d’algú que coneixies a un que no coneixes i que no paga la pena. Qui sap, potser no valia tant la pena, potser no era tan bonic, potser només has perdut un tros de vida i n’has guanyat molts més... Has perdut coses, però també n’has guanyat. I arribarà dia en què et riuràs de tot. Que no voldries escriure açò, però millor traure tota la merda fora, quan abans millor!

Costa vore les coses clares quan vas xutada d’ibuprofé i el cap et va a rebentar. Cafeïna, droga dura, droga fina... Però sempre tornes carregada per plantar-li cara de nou a la vida. Perquè costa molt poc agafar el cotxe i arrimar-se fins la mar, sentir el sol damunt la cara, i trobar-se viu encara. I vore l’aigua clara de la mar. Ahir estava netíssima i ho vas vore tot clar. Amb bona companyia tot és mes fàcil. I recordes que queden moltes coses per viure... Ets jove, ho saps. I pensem en l’alegria... en ses òrbites en sincronia! I patxanga, que sa vida és només patxanga!