Una habitació en un poble de costa. Diria que és un qualsevol, però no és cert. Tot m'ha tornat massa concret, no preguntes per què. És un poble concret, una habitació concreta, uns llençols concrets amb una olor (a tu) concreta.Entra airet estiuenc per la finestra. Els llençols i els teus peus estan agradablement fresquets. Arriba la música des del menjador i podria dir massa bé quin grup sona. Estesos al llit un al costat de l'altre, m'has abraçat per darrere i m'has passat la punta de la teua llengua per l'orella. M'ha entrat un calfred. Després m'he quedat mirant el sostre, pensant. Tu, però, estàs observant-me i ficant-me el teu dit índex en el clotet de les galtes. Et mire i et brillen els ulls i somrius. I jo amb tu. No me n'aniré, aquest estiu no.
4 comentaris:
Pf...
que preciós.
Quina por, tot.
Bum-bum-bat
Buah, Clareta... Brutal el text amb la cançó de fons... M'ha fet esbossar un somriure. :)
Sent molt si no comente i estic un poc asocial. No ho estic passant massa bé per diversos motius i, com sempre, la gent tampoc ajuda massa. Ja t'ho contaré si fem alguna xarradeta vora mar. :)
Un beset i ànims, Clara!
Jo també diria por. Tranqui, ja ho veus, és el lloc. xD
Una besà perlë asocialoide!
Molt bonic.
Com estàs, Clara?
Aleshores tornaràs o no tornaràs este estiu?
Un beset, parlem prompte!
Publica un comentari a l'entrada