Va acabar l'any amb 400 gramos de avería y redención, més uns altres 400 d'insatisfacció. Recorde quan em van dir: la noia de vidre no es trenca mai? Vés per on que l'altre dia la van desfer en 1000 trossets, que costen d'arreplegar i de muntar per refer-la de nou, però a voltes necessita trencar-se, aprendre de les coses, i tornar amb una miqueta més de força. Hi ha avaries que costen de reparar, eixes que no depenen de cap mecànic ni de cap visa oro, sinó de la força de voluntat, i del temps -no ens oblidem del temps!
Va acabar l'any, però en va començar un de nou, i això sempre és bo. La novetat(?). I tot i els reptes, les pors, les incerteses i les responsabilitats de l'edat, hi ha moltes coses més, molt de temps per davant, tantes coses a fer!, molta gent, molta música... I penses, què passarà? Però millor viure i no pensar tant.
Imatges difuses entre tanta boira...
4 comentaris:
La vida és el que passa mentre pensem què ens passarà a la vida.
La vida són tantes coses que més val seguir endavant.
Fa un any vaig escriure una carta de felicitació de festes i any nou per als familiars i amics. Me l'has recordada.
I jo vull recordar-te que ens queden massa coses boniques com per perdre cap mica teua, noia de vidre.
Un bes molt gran.
Aina.
tota la raó tens guapa! i encara una coseta més, el temps tot ho cura! que tingues un feliç 2008... i que d'ací un temps et pixes de risa de les tristors que has passat en aquest 2007 i només te'n recordes de les alegries i les nes companyies...
Clareta, què bé que has utilitzat lo de "400 gramos de avería y rendición" i el fet de ser "noia de vidre" (quan parle en Roser sempre t'anomenem aixina).
Certament, tant tu com jo hem tancat i començat any amb més penes que glòries però desprès dels mals temps sempre en venen de bons.
Malgrat tot hem de començar l'any amb energia i il·lusió per a gaudir-lo "a tope" que diria el teu fill (...).
A més a més, este any ha de ser el nostre any. Compartir per fer créixer. Què farem els diumenges a la nit? : (
Em retire que estic morta. Gràcies per obrir-te a mi i deixar-me obrir-me.
Un beset : )
Ié Clara! Endavant que malgrat els obstacles que la vida ens posa per davant nosaltres els hem de saltar i seguir avant. Bon any per a tu que tens molts dies inclùs messos on la tristor potser no faça acte d'aparició ja ho voràs.
Un besset.
Publica un comentari a l'entrada