Hui no em dóna la gana alçar-me del llit. No em dóna la puta gana. Rabie de les voltes pegades, de les patades als llençols, de la suor, dels estats nocturns de semiconsciència, dels bombardejos absurds amb flashos de petits detalls... Rabie del subconscient atabalador, quan faràs vacances, so cabrón?Hui em camufle unes hores més, sabent que no deuria, sabent que hi ha massa coses a fer... però el meu cap no respon, el cos està afeblit, les cames em fluixegen i la dermatitis se me come.
Con la verdad revuelta por toda la casa.
Y con todas mis fuerzas esparcidas por las ventanas.
Hoy me levanto con muy pocas ganas de hacer nada.
Y estoy cansada de dar vueltas y dar vueltas para nada.
Cansada de mis decisiones, que no acaban en nada.
Y con todas mis fuerzas esparcidas por las ventanas.
Hoy me levanto con muy pocas ganas de hacer nada.
Y estoy cansada de dar vueltas y dar vueltas para nada.
Cansada de mis decisiones, que no acaban en nada.
3 comentaris:
Tens tota la raó, Clara. Jo he fet el mateix, saps? Tinc ganes de vore't, de xarrar. De pluja a casa i tot això.
Un beset, t'aniré llegint de més a prop.
Wenu... millor que sia la dermatitis que no l'iglú, no?
"Plooooooou per tot arreu...
...sembla que està apunt d'afluixar..."
Wenu, una besaeta perlë!
Bonica: propose unes vacances a una illa paradisíaca de la Polinèsia, allà on regna el silenci i la remor de la mar no et porte cap record; millor, dóna vacances al subconscient i viu a tope aquests dies que et queden... Sempre estaràs a temps de recomençar, reconduir i plantejar-te nous metes i reptes... Pròxima estació: viure Girona a tope i Déu ja proveirà; o això diuen...
Muaaaaaaaka
Vero
Publica un comentari a l'entrada