No sé quina sensació que fa activar no sé quin mecanisme del cervell i els records de certs moments viscuts comencen a assetjar-me. És com estar asseguda a les butaques del cine, quieta, veient com em passen per davant les pròpies imatges. Just en eixe moment, una animeta X pregunta: Què se't passa pel cap? Però buf, no és tan fàcil. M'ha envaït aquella puta sensació i no reaccione. I sona aquella cançó i... els pèls de punta. Sembla que siga l'altre dia però alhora sembla que haja passat moooolt de temps, com si tot fóra proper però massa llunyà (i tard). Un calfred estrany em recorre el cos i només pense que merda, que em torna, que jo m'havia dit que no, que ara què... Un encreuament de mirades que es queden surant per l'aire. I és com si no hi haguera marxa enrere (cagada) però tampoc avant (putada). Punt mort?
3 comentaris:
Quina cançoneta, tu! 'De haberlo sabido' ens estalviaríem més d'un disgust, això està clar. Però també tindria poca gràcia l'assumpte... no trobes? En fi, misèria i companyia :)
La vida és un principi, un nus i un desenllaç...
Un besot xiqueta!!!!!
Què guai, Clareta... TOT. El text, la cançó, la combinació d'ambdúes coses... TOT.
Doncs, el viatge per allà GENIAL. En serio... Quines ganes tinc de fer el trasllat d'expedient a Gasteiz.
En fi, espere que vaja tot molt bé per allà dalt! A veure si puge aviat, que aquest cap de setmana no puc. ;)
Un rebesot, amore!
Publica un comentari a l'entrada